Els primers Apòstols, quan el Senyor els va cridar, eren al costat de la barca vella i de les xarxes malmeses, recosint-les. El Senyor els va dir que el seguissin; i ells, «statim» —a l’instant, «relictis omnibus» —deixant totes les coses, ¡tot!, el van seguir...

I s’esdevé algunes vegades que nosaltres —que volem imitar-los— no acabem d’abandonar-ho tot, i ens queda una afecció al cor, un error en la nostra vida, que no volem tallar, per oferir-lo al Senyor.

—¿Faràs l’examen del teu cor ben a fons? —No hi ha de quedar res, allí, que no sigui d’Ell; si no, no l’estimem bé, ni tu ni jo.