—¡Quan et decidiràs...!

Molts, al voltant teu, fan una vida sacrificada per un motiu simplement humà; no es recorden aquestes pobres criatures que són fills de Déu, i es condueixen així potser només per supèrbia, per destacar, per aconseguir una vida futura més còmoda: ¡s’abstenen de tot!

I tu, que tens el dolç pes de l’Església, dels teus, dels coŀlegues i amics, motius pels quals val la pena gastar-se, ¿què fas?, ¿amb quin sentit de responsabilitat reacciones?