¡Senyor!, li asseguraves, m’agrada ser agraït; vull ser-ho sempre amb tothom.

—Doncs, mira: no ets un roc..., ni una alzina..., ni un mul. No pertanys a cap d’aquests éssers, que acompleixen el seu fi aquí baix. I això, perquè Déu volgué fer-te home o dona —fill seu—..., i t’estima «in caritate perpetua» —amb amor etern.

—¿T’agrada ser agraït?: ¿i faràs una excepció amb el Senyor? —Procura que la teva acció de gràcies, diària, et surti impetuosa del cor.