«Qui sunt isti, qui ut nubes volant, et quasi columbae ad fenestras suas?» —¿qui són aquests que volen com núvols, com els coloms cap als seus nius?, pregunta el Profeta. I comenta un autor: «Els núvols tenen l’origen en el mar i en els rius, i després d’una circulació o cursa més o menys llarga, retornen a la seva font».

I t’afegeixo: això has de ser tu: núvol que fecundi el món, fent-li viure vida de Crist... Aquestes aigües divines banyaran —amarant-les— les entranyes de la terra; i, en lloc d’embrutar-se, es filtraran travessant tanta impuresa, i rajaran en fonts netíssimes, que després esdevindran rierols i rius immensos per sadollar la set de la humanitat. —En acabat, retira’t al teu Refugi, al teu Mar immens, al teu Déu, sabent que aniran madurant més fruits, amb el reg sobrenatural del teu apostolat, amb la fecunditat de les aigües de Déu, que duraran fins a la fi dels temps.