Jesús, que el meu pobre cor s’ompli de l’oceà del teu Amor, amb tals onades que netegin i expulsin de mi tota la misèria meva..., aboca les aigües puríssimes i ardents del teu Cor dins del meu, fins que, satisfet el meu deler d’estimar-te, no podent retenir més afectes de diví incendi, esclati —¡morir d’Amor!—, i salti aquell Amor teu, en cascades vivificadores i irresistibles i fecundíssimes, cap a altres cors que vibrin, pel contacte d’aquestes aigües, amb vibracions de Fe i de Caritat.