Comprenc l’alegria sobrenatural i humana d’aquell, que tenia la fortuna de ser una avantguarda en la sembra divina.

«És magnífic sentir-se únic, per remoure tota una ciutat i la rodalia», es repetia molt convençut.

―No t’esperis a comptar amb més mitjans, o que vingui més gent: les ànimes et necessiten avui, ara.