¡Quina compassió que t’inspiren!... Voldries dir-los a crits que perden el temps... ¿Per què són tan cecs, i no perceben allò que tu ―miserable― has vist? ¿Per què no han de preferir el millor?

―Prega, mortifica’t, i després ―¡en tens obligació!― desperta’ls d’un en un, i explica’ls ―també d’un en un― que, igual que tu, poden trobar un camí diví, sense abandonar el lloc que ocupen en la societat.