¿No saps si llançar-te a parlar de Déu, de vida cristiana, de vocació... perquè no vols fer patir?... Oblides que no ets tu qui crida, sinó Ell: «Ego scio quos elegerim» ―jo sé prou els qui tinc escollits.

A més a més, em disgustaria que, darrere d’aquests falsos respectes, s’hi amagués la comoditat o la tebiesa: ¿a hores d’ara t’estimes més una pobra amistat humana que l’amistat de Déu?