A vegades, de cara a aquestes ànimes adormides, se senten unes ànsies boges de fer-los crits, i de sacsejar-les, de fer-les reaccionar, perquè surtin d’aquest ensopiment terrible en què es troben immerses. ¡És tan trist de veure com caminen, a les palpentes, sense encertar el camí!

―Com de bé comprenc aquell plany de Jesús per Jerusalem, fruit de la seva caritat perfecta...