M’escrivies: es va ajuntar al nostre grup un xicot jove, que anava cap al nord. Era miner. Cantava molt bé, i va estar acompanyant el nostre cor. Vaig pregar per ell fins que va arribar a la seva estació. Tot acomiadant-se, va comentar: «¡Com m’agradaria prolongar el viatge amb vosaltres!»

―Em vaig recordar de seguida del «mane nobiscum» ―¡queda’t amb nosaltres, Senyor!, i li vaig demanar novament amb fe, que els altres «el vegin» en cadascun de nosaltres, companys «del seu camí».