M’escrius a la cuina, al costat dels fogons. Comença fred. Al teu costat, la teva germana petita ―l’última que ha descobert la bogeria divina de viure a fons la seva vocació cristiana― pela patates. En aparença ―penses― la seva ocupació és igual que abans. Però, ¡hi ha tanta diferència!

―És veritat: abans «només» pelava patates; ara, se santifica pelant patates.