En reprendre la teva feina ordinària, se’t va escapar com un crit de protesta: ¡sempre la mateixa cosa!

I jo et vaig dir: ―Sí, sempre la mateixa cosa. Però aquesta feina vulgar ―igual que la que fan els teus companys d’ofici― ha de ser per a tu una contínua oració, amb les mateixes paraules entranyables, però cada dia amb música diferent.

És missió molt nostra transformar la prosa d’aquesta vida en hendecasíŀlabs, en poesia heroica.