Aquell «stultorum infinitus est numerus» ―és infinit el nombre dels necis―, que es llegeix a l’Escriptura, sembla que creix cada dia. ―En les ocupacions més diverses, en les situacions més inesperades, encoberts amb la capa del prestigi que donen els càrrecs ―i fins i tot les «virtuts»―, ¡quants descuits i quanta falta de sindèresi hauràs de suportar!

Però no m’explico que perdis el sentit sobrenatural de la vida, i t’ho miris indiferent: molt baixa és la teva condició interior, si aguantes aquestes situacions ―¡i no tens més remei que aguantar-les!― per motius humans...

Si no els ajudes a descobrir el camí, amb un treball responsable i ben acabat ―¡santificat!―, et fas com ells ―neci―, o n’ets còmplice.