Et consta que la tasca és urgent, i que un minut concedit a la comoditat implica un temps sostret a la glòria de Déu. ―¿Què esperes, doncs, per aprofitar a consciència tots els instants?

A més a més, t’aconsello que consideris si aquests minuts que et sobren, al llarg de la jornada ―¡ben sumats, són hores!―, no responen al teu desordre o a la teva ganduleria.