Em va convèncer aquell sacerdot amic nostre. Em parlava de la seva labor apostòlica, i m’assegurava que no hi ha ocupacions poc importants. Sota aquest camp replet de roses ―deia―, s’hi amaga l’esforç silenciós de tantes ànimes que, amb el treball i l’oració, amb l’oració i el treball, han aconseguit del Cel una abundor de pluges de la gràcia, que tot ho fecunda.