Pena, em va fer aquell home de govern. Intuïa l’existència d’alguns problemes, per altra banda lògics en la vida..., i es va espantar i molestar quan els hi van comunicar. S’estimava més desconèixer-los, viure amb la mitja llum o amb la penombra de la seva visió, per continuar tranquil.

Li vaig aconsellar que els afrontés amb cruesa i amb claredat, justament perquè deixessin d’existir, i li vaig assegurar que llavors sí que viuria amb la veritable pau.

Tu, no resolguis els problemes, propis i aliens, ignorant-los: això seria comoditat, mandra, obrir la porta a l’acció del diable.