Llistat de punts

Déu meu: sempre hi ets en les necessitats que ho són de debò.

Dona-li moltes gràcies a Jesús, perquè per Ell, amb Ell i en Ell, tu et pots anomenar fill de Déu.

¡Gràcies, Senyor, perquè —al permetre la temptació— ens dones també la formosor i la fermesa de la teva gràcia, perquè siguem vencedors! ¡Gràcies, Senyor, per les temptacions, que permets perquè siguem humils!

La mostra més gran d’agraïment a Déu és estimar apassionadament la nostra condició de fills seus.

¡Oh, Senyor!, ¿com és que m’has buscat a mi —que soc la negació—, havent-hi tants sants, savis, rics i plens de prestigi?

—Tens raó..., justament per això, agraeix-li-ho amb obres i amb amor.

¡Senyor!, li asseguraves, m’agrada ser agraït; vull ser-ho sempre amb tothom.

—Doncs, mira: no ets un roc..., ni una alzina..., ni un mul. No pertanys a cap d’aquests éssers, que acompleixen el seu fi aquí baix. I això, perquè Déu volgué fer-te home o dona —fill seu—..., i t’estima «in caritate perpetua» —amb amor etern.

—¿T’agrada ser agraït?: ¿i faràs una excepció amb el Senyor? —Procura que la teva acció de gràcies, diària, et surti impetuosa del cor.

Agraeix de tot cor al Senyor les potències admirables..., i terribles, de la inteŀligència i de la voluntat amb les quals t’ha volgut crear. Admirables, perquè et fan semblant a Ell; terribles, perquè hi ha homes que les enfronten contra el seu Creador.

A mi, com a síntesi del nostre agraïment de fills de Déu, se m’acut dir-li, ara i sempre, a aquest Pare nostre: «Serviam!» —¡et serviré!