Llistat de punts

No em falta la veritable alegria, al contrari... I, tanmateix, amb el coneixement de la pròpia baixesa, és lògic clamar amb sant Pau: «¡Quin home tan infeliç que soc!».

—És així que creixen les ànsies d’arrencar de soca-rel la barrera que aixeca el propi jo.

No t’espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors..., ¡i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Senyor, et demano un regal: Amor..., un Amor que em deixi net. —I encara un altre regal: coneixement propi, per omplir-me d’humilitat.

No vas pitjor. És que ara tens més llums per conèixer-te: ¡evita fins el més petit rastre de desànim!

No m’abandonis, Senyor meu: ¿no veus a quin abisme sense fons aniria a parar aquest pobre fill teu?

—Mare meva: soc també fill teu.

Invoca l’Esperit Sant a l’examen de consciència, perquè tu coneguis més Déu, perquè et coneguis tu mateix, i d’aquesta manera puguis convertir-te cada dia.

Amb el front a terra i posat en la presència de Déu, considera (perquè és així) que ets una cosa més bruta i menyspreable que les deixalles recollides per l’escombra.

—I, malgrat tot, el Senyor t’ha elegit.

Déu nostre Senyor et vol sant, perquè santifiquis els altres. —I per a això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre..., i després, només després, que miris el món.

¡Molt t’ha ferit aquell menyspreu!... —Vol dir que oblides massa fàcilment qui ets.