Llistat de punts

Tingues una picardia santa: no esperis que el Senyor t’enviï contrarietats; avança-t’hi tu, amb l’expiació voluntària. —Llavors no les acolliràs amb resignació —que és paraula vella—, sinó amb Amor: paraula eternament jove.

Adreça’t a la Verge Maria —Mare, Filla, Esposa de Déu, Mare nostra—, i demana-li que t’obtingui de la Trinitat Beatíssima més gràcies: la gràcia de la fe, de l’esperança, de l’amor, de la contrició, a fi que, quan en la vida sembli que bufa un vent fort, sec, capaç de marcir les flors de l’ànima, no marceixi les teves..., ni les dels teus germans.

Mentre no et perdi a Tu, per a mi no hi haurà cap pena que sigui pena.

A ningú no nega Jesús la seva paraula, i és una paraula que sana, que consola, que iŀlumina.

—Perquè tu i jo ens en recordem sempre, també quan estem fatigats pel pes del treball o de la contradicció.

Quina bonica oració, perquè la repeteixis sovint, la d’aquell amic que pregava per un capellà empresonat per odi a la religió: «Déu meu, consola’l, perquè pateix persecució per Tu. ¡Quants pateixen, perquè et serveixen!».

—¡Quina alegria que dona la Comunió dels Sants!

¡Si que dolen els menyspreus, encara que la voluntat vulgui estimar-los!

—No t’estranyis: ofereix-los a Déu.

¡Molt t’ha ferit aquell menyspreu!... —Vol dir que oblides massa fàcilment qui ets.

Davant les acusacions que considerem injustes, examinem la nostra conducta, de cara a Déu, «cum gaudio et pace» —amb alegre serenor, i rectifiquem, encara que siguin coses innocents, si la caritat ens ho aconsella.

—Lluitem per ser sants, cada dia més: i després, «que diguin», sempre que a aquestes enraonies se’ls pugui aplicar aquella benaurança: «Beati estis cum... dixerint omne malum adversus vos mentientes propter me» —benaurats sereu quan us calumniïn per causa meva.

Algú ha afirmat —no recordo qui, ni on— que la ventada de la insídia s’acarnissa amb els qui sobresurten, com l’huracà assota els pins més alts.

Intrigues, interpretacions miserables —tallades a mida del cor roí que interpreta—, murmuris covards... —És una escena malauradament repetida en els distints ambients: ni treballen, ni deixen treballar.

Medita amb deteniment aquells versos del salm: «Déu meu, he arribat a ser estrany per als meus germans, i foraster per als fills de la meva mare. Perquè el zel de la teva casa em devorà, i els oprobis dels qui t’ultratgen caigueren damunt meu»..., i continua treballant.

No es pot fer el bé, tot i ser bones totes les ànimes, sense la Creu santa de les parleries.

«In silentio et in spe erit fortitudo vestra» —en el silenci i en l’esperança residirà la vostra fortalesa..., assegura el Senyor als seus. Callar i confiar: dues armes fonamentals en el moment de l’adversitat, quan et siguin negats els remeis humans.

El patiment suportat sense queixa —mira Jesús en la seva santa Passió i Mort— dona també la mesura de l’amor.