Llistat de punts

Crist, que va pujar a la Creu amb els braços oberts de bat a bat, amb gest de Sacerdot etern, vol comptar amb nosaltres —¡que no som res!—, per portar a «tothom» els fruits de la seva Redempció.

Ens hi trobem de gust, Senyor, dins la teva mà llagada. ¡Estreny-nos-hi ben fort!, ¡masega’ns!, ¡que perdem tota la misèria terrenal!, ¡que ens purifiquem, que ens encenguem, que ens sentim amarats en la teva Sang!

—I en acabat, ¡llança’ns lluny!, lluny, amb afanys de collita, a una sembra cada dia més fecunda, per Amor a Tu.

Una onada bruta i podrida —roja i verda— s’entesta a submergir la terra, escopint la seva porca saliva damunt la Creu del Redemptor...

I Ell vol que surti de les nostres ànimes una altra onada —blanca i poderosa, com la destra del Senyor—, que ofegui, amb la seva puresa, la podridura de tot materialisme i neutralitzi la corrupció, que ha inundat l’Orbe: a això venen —i a més— els fills de Déu.

Dol de veure que, després de dos mil anys, en el món siguin tan pocs els qui s’anomenen cristians. I que, dels qui s’anomenen cristians, n’hi hagi tan pocs que visquin la veritable doctrina de Jesucrist.

¡Val la pena jugar-se la vida tota sencera!: treballar i patir, per Amor, per tirar endavant els designis de Déu, per corredimir.

Escrivies: «Jo et sento clamar, Rei meu, amb veu viva, encara vibrant: “Ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut accendatur?” —he vingut a portar foc a la terra, ¿i què vull sinó que cremi?».

Després afegies: «Senyor, et responc —tot jo— amb els meus sentits i potències: “Ecce ego quia vocasti me!” —¡aquí em tens perquè m’has cridat!».

—Que sigui, aquesta resposta teva, una realitat quotidiana.

¿És possible que faci tants anys —vint segles— que Crist actua a la terra, i que el món estigui així?, em demanaves. ¿És possible que encara hi hagi gent que no conegui el Senyor?, insisties.

—I jo et vaig respondre ben segur: ¡en tenim la culpa nosaltres!, que hem estat cridats a ser corredemptors, i de vegades, ¡potser moltes!, no corresponem a aquesta Voluntat de Déu.

Fill, per les teves pròpies forces, no pots res en el terreny sobrenatural; però, sent instrument de Déu, ¡ho podràs tot!: «Omnia possum in eo qui me confortat!» —¡tot ho puc en Aquell que em conforta!, perquè Ell, per la seva bondat, vol fer servir instruments ineptes, com tu i com jo.

La Redempció s’està fent, encara en aquest moment..., i tu ets —¡has de ser!— corredemptor.

Segueix el consell de sant Pau: «Hora est iam nos de somno surgere!» —¡ja és hora de treballar! —De treballar per dins, en l’edificació de la teva ànima; i per fora, des del teu lloc, en l’edificació del Regne de Déu.

L’eficàcia corredemptora, ¡eterna!, de les nostres vides, només pot activar-se amb la humilitat, desapareixent, perquè els altres descobreixin el Senyor.

El Senyor ha volgut fer-nos corredemptors amb Ell.

Per això, per ajudar-nos a comprendre aquesta meravella, mou els evangelistes a relatar tants grans prodigis. Ell podia treure el pa d’on li plagués..., ¡doncs, no! Busca la cooperació humana: té necessitat d’un nen, d’un xicot, d’uns bocins de pa i d’uns peixos.

—Li fem falta tu i jo, ¡i és Déu! —Això ens ha d’urgir a ser generosos, en la nostra correspondència a les seves gràcies.

Sortí el sembrador a sembrar, a escampar la llavor per totes les cruïlles de la terra...—¡Beneïda tasca la nostra!: encarregar-nos que, en totes les circumstàncies de llocs i d’èpoques, arreli, germini i doni fruit la paraula de Déu.