Llistat de punts

La Creu simbolitza la vida de l’apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encisen l’ànima i el cos, per més que de vegades costi i se’n conegui el pes.

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar tu l’esquena entre Ell i els botxins, que l’assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i mans, per als claus; ...o, almenys, acompanyar la nostra Mare santa Maria, en el Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats..., i sofrir i estimar.

M’he proposat sovintejar més el Paràclit, i demanar-li les seves llums, m’has dit.

—Bé: però recorda, fill, que l’Esperit Sant és fruit de la Creu.

L’amor gustós, que fa feliç l’ànima, està basat en el dolor: no hi pot haver amor sense renúncia.

Crist clavat a la Creu, ¿i tu?...: ¡encara ficat només en els teus gustos!; em corregeixo: ¡clavat pels teus gustos!

No siguem —¡no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d’haver dolor i Creu.

En aquesta vida nostra cal comptar amb la Creu. El qui no compta amb la Creu no és cristià..., i no podrà evitar topar amb «la seva creu», en la qual es desesperarà.

Ara que la Creu és seriosa, de pes, Jesús combina les coses de manera que ens omple de pau: es fa Cireneu nostre, perquè la càrrega es faci lleugera.

Digues-li, llavors, ple de confiança: Senyor, ¿quina Creu és aquesta? Una Creu sense creu. D’ara endavant, amb la teva ajuda, coneixent la fórmula d’abandonar-me en Tu, seran així sempre totes les meves creus.

Reafirma dins l’ànima l’antic propòsit d’aquell amic: Senyor, vull el patiment, no l’espectacle.

Tenir la Creu, és tenir l’alegria: ¡és tenir-te a Tu, Senyor!

Allò que veritablement fa desgraciada una persona —i fins i tot una societat sencera— és aquesta recerca, ansiosa i egoista, de benestar: aquest intent d’eliminar tot allò que contrarieja.

El camí de l’Amor es diu Sacrifici.

¡És veritat!: la santa Creu porta a les nostres vides la confirmació inequívoca que som de Crist.

La Creu no és la pena, ni el disgust, ni l’amargura... És la fusta santa on triomfa Jesucrist..., i on triomfem nosaltres, quan rebem amb alegria i generosament allò que Ell ens envia.

Després del sant Sacrifici, has vist com de la Fe i de l’Amor teus —de la penitència, de l’oració i de l’activitat teves— en depenen en bona part la perseverança de la teva gent i, de vegades, fins i tot la seva vida terrenal.

—¡Beneïda Creu, que portem el meu Senyor Jesús —Ell—, i tu, i jo!

¡Oh Jesús, vull ser una foguera de bogeria d’Amor! Vull que amb la meva sola presència n’hi hagi prou per encendre el món, molts quilòmetres al voltant, amb incendi inextingible. Vull saber que soc teu. En acabat, que vingui la Creu...

—¡Magnífic camí!: patir, estimar i creure.