Llistat de punts

Jesús sap prou bé el que convé..., i jo estimo i estimaré sempre la seva Voluntat. Ell és qui mou «els titelles» i, si és un mitjà per al nostre fi, malgrat aquells homes sense Déu que s’entesten a posar-hi obstacles, em donarà el que demano.

Quan les santes dones van arribar al sepulcre, es van adonar que la pedra estava apartada.

¡Això passa sempre!: quan ens decidim a fer el que hem de fer, les dificultats se superen fàcilment.

Et refeies davant les dificultats de l’apostolat, pregant així: «Senyor, Tu ets el de sempre. Dona’m la fe d’aquells homes que van saber correspondre a la teva gràcia i que van fer —en Nom teu— grans miracles, veritables prodigis...» —I concloïes: «Sé que els faràs; però, també em consta que vols que se’t demanin, que vols que et cerquem, que truquem fort a les portes del teu Cor».

—Al final, vas renovar la teva decisió de perseverar en l’oració humil i confiada.

El dia del triomf del Senyor, de la seva Resurrecció, és definitiu. ¿On són els soldats que havia posat l’autoritat? ¿On són els segells, que havien coŀlocat sobre la pedra del sepulcre? ¿On són els qui van condemnar el Mestre? ¿On són els qui van crucificar Jesús?... Davant la seva victòria, es produeix la gran fugida dels pobres miserables.

Omple’t d’esperança: Jesucrist venç sempre.