Llistat de punts

Si Déu et dona la càrrega, Déu et donarà la força.

«Tot ho puc en Aquell que em conforta». Amb Ell no hi ha possibilitat de fracàs, i d’aquesta persuasió neix el sant «complex de superioritat» per afrontar les tasques amb esperit de vencedors, perquè qui ens concedeix la fortalesa és Déu.

Com que et sents fonament escollit per Déu per corredimir —no t’oblidis que ets... misèria i més misèria—, la teva humilitat t’ha de dur a situar-te sota els peus —al servei— de tothom. —És així com estan els basaments dels edificis.

Però el fonament ha de tenir fortalesa, que és virtut indispensable en qui ha de sostenir o empènyer altra gent.

—Jesús —digues-li-ho amb força—, que mai, per falsa humilitat, deixi de practicar la virtut cardinal de la fortalesa. Fes, Déu meu, que discerneixi l’or de l’escòria.

¿Tu vols ser fort? —Primer, adona’t que ets molt feble; i, després, confia en Crist, que és Pare i Germà i Mestre, i que ens fa forts, donant-nos els mitjans per vèncer: els sagraments. ¡Viu-los!

No siguem —¡no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d’haver dolor i Creu.

Has de ser, com a fill de Déu i amb la seva gràcia, un home o una dona forts, de desigs i de realitats.

—No som plantes d’hivernacle. Vivim enmig del món, i hem d’estar oberts a tots els vents, a la calor i al fred, a la pluja i als ciclons..., però fidels a Déu i a la seva Església.

No és supèrbia, sinó fortalesa, fer sentir el pes de l’autoritat, tallant tot el que s’hagi de tallar, quan ho exigeix el compliment de la santa Voluntat de Déu.

De vegades, cal lligar les mans, amb reverència i amb mesura, sense greuges ni descortesia. No per venjança, sinó com a remei. No en càstig, sinó com a medicina¹.