Llistat de punts

S’amaga una gran comoditat —i de vegades una gran falta de responsabilitat— en els qui, constituïts en autoritat, defugen el dolor de corregir, amb l’excusa d’evitar el patiment a altres.

S’estalvien potser disgustos en aquesta vida..., però posen en joc la felicitat eterna —la pròpia i la dels altres— per les seves omissions, que són vertaders pecats.

Quan rebis una ordre, ¡que no et guanyi ningú a saber obeir!, tant si fa fred com calor, si et trobes amb ànims o cansat, si ets jove o no n’ets tant.

Una persona que «no sap obeir», no aprendrà mai a manar.

Quan hagis de manar, no humiliïs: actua amb delicadesa; respecta la inteŀligència i la voluntat de qui obeeix.

No és supèrbia, sinó fortalesa, fer sentir el pes de l’autoritat, tallant tot el que s’hagi de tallar, quan ho exigeix el compliment de la santa Voluntat de Déu.

De vegades, cal lligar les mans, amb reverència i amb mesura, sense greuges ni descortesia. No per venjança, sinó com a remei. No en càstig, sinó com a medicina¹.