Llistat de punts

—¡Déu és el meu Pare! —Si medites això no sortiràs d’aquesta consoladora consideració.

—¡Jesús és el meu Amic entranyable! (un altre Mediterrani), que m’estima amb tota la divina bogeria del seu Cor.

—¡L’Esperit Sant és el meu Consolador!, que em guia mentre vaig fent tot el meu camí.

Pensa-ho bé. —Tu ets de Déu..., i Déu és teu.

¡Viu al costat de Crist!: has de ser, a l’Evangeli, un personatge més, que conviu amb Pere, amb Joan, amb Andreu..., perquè Crist també viu ara: «Iesus Christus, heri et hodie, ipse et in saecula!» —¡Jesucrist viu!, avui com ahir: és el mateix, pels segles dels segles.

Quan tenim tèrbola la vista, quan els ulls perden claredat, ens cal anar a la llum. I Jesucrist ens ha dit que Ell és la Llum del món i que ha vingut a guarir els malalts.

—Per això, que les teves malalties, les teves caigudes —si el Senyor les permet—, no t’apartin de Crist: ¡que t’hi acostin!

Déu meu, ¡que fàcil és perseverar, sabent que Tu ets el Bon Pastor, i nosaltres —tu i jo...— ovelles del teu ramat!

—Perquè prou ens consta que el Bon Pastor dona tota la vida per cadascuna de les seves ovelles.

¿Tu vols ser fort? —Primer, adona’t que ets molt feble; i, després, confia en Crist, que és Pare i Germà i Mestre, i que ens fa forts, donant-nos els mitjans per vèncer: els sagraments. ¡Viu-los!

El gran secret de la santedat es redueix a assemblar-se més i més a Ell, que és l’únic i amable Model.

Quan et posis a pregar, i no vegis res, i et sentis agitat i sec, el camí és aquest: no pensis en tu; gira els ulls, en canvi, cap a la Passió de Jesucrist, el nostre Redemptor.

Convenç-te que també a cada un de nosaltres ens demana, com a aquells tres Apòstols més íntims, a l’Hort de les Oliveres: «Vetlleu i pregueu».

Quan obris el sant Evangeli, pensa que el que s’hi narra —obres i dites de Crist— no sols t’ho has de saber, sinó que ho has de viure. Tot, cada punt relatat, s’ha recollit, detall a detall, perquè ho encarnis en les circumstàncies concretes de la teva existència.

—El Senyor ens ha cridat als catòlics perquè el seguim de la vora i, en aquest Text sant, hi trobes la Vida de Jesús; però, a més, hi has de trobar la teva pròpia vida.

Aprendràs a preguntar tu també, com l’Apòstol, ple d’amor: «Senyor, ¿què vols que jo faci?...» —¡La Voluntat de Déu!, sents dins l’ànima de manera terminant.

Doncs, agafa l’Evangeli cada dia, i llegeix-lo i viu-lo com a norma concreta. —Així han actuat els sants.

Si de debò desitges que el cor et reaccioni d’una manera segura, jo t’aconsello que et fiquis en una Llaga del Senyor: així el tractaràs de prop, t’hi agafaràs, sentiràs palpitar el seu Cor... i el seguiràs en tot el que et demani.

L’oració és indubtablement el «llevapenes» dels qui estimem Jesús.

La Creu simbolitza la vida de l’apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encisen l’ànima i el cos, per més que de vegades costi i se’n conegui el pes.

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar tu l’esquena entre Ell i els botxins, que l’assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i mans, per als claus; ...o, almenys, acompanyar la nostra Mare santa Maria, en el Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats..., i sofrir i estimar.