Llistat de punts
Dona-hi voltes, dins el cap i dins l’ànima: Senyor, ¡quantes vegades, caigut, m’has aixecat i, perdonat, m’has abraçat amb el teu Cor!
Dona-hi voltes... i no et separis d’Ell mai més.
Quina raó més bona la d’aquell capellà, quan predicava així: «Jesús m’ha perdonat tota la multitud dels meus pecats —¡quanta generositat!—, malgrat la ingratitud meva. I, si a Maria Magdalena li foren perdonats molts pecats, perquè va estimar molt, jo, que encara me n’ha perdonat més, ¡quin gran deute d’amor tinc encara!».
¡Jesús, fins a la bogeria i l’heroisme! Amb la teva gràcia, Senyor, encara que em calgui morir per Tu, ja no t’abandonaré.
Busca la unió amb Déu, i omple’t d’esperança —¡virtut segura!—, perquè Jesús, amb la claror de la seva misericòrdia, et farà llum, fins i tot en la nit més fosca.
Realment, a cadascun de nosaltres, com a Llàtzer, va ser un «veni foras» —surt a fora, el que ens va posar en moviment.
—¡Quina pena que fan els qui encara són morts, i no coneixen el poder de la misericòrdia de Déu!
—Renova la teva alegria santa perquè, enfront de l’home que es desintegra sense Crist, s’alça l’home que ha ressuscitat amb Ell.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/5392/ (20/11/2025)