Llistat de punts

Si amb sacrifici sembres Amor, també recolliràs Amor.

L’amor és sacrifici; i el sacrifici, per Amor, goig.

Arribaràs a ser sant si tens caritat, si saps fer les coses que agradin als altres i que no siguin ofensa a Déu, encara que a tu et costin.

Quan et parlo del «bon exemple», vull indicar-te també que has de comprendre i disculpar, que has d’omplir el món de pau i d’amor.

Manifesta-li de nou que vols, eficaçment, ser seu: oh, Jesús, ajuda’m, fes-me teu de debò: que cremi i em consumeixi, a força de petites coses inadvertides per a tothom.

La Creu simbolitza la vida de l’apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encisen l’ànima i el cos, per més que de vegades costi i se’n conegui el pes.

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar tu l’esquena entre Ell i els botxins, que l’assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i mans, per als claus; ...o, almenys, acompanyar la nostra Mare santa Maria, en el Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats..., i sofrir i estimar.

M’he proposat sovintejar més el Paràclit, i demanar-li les seves llums, m’has dit.

—Bé: però recorda, fill, que l’Esperit Sant és fruit de la Creu.

Crist clavat a la Creu, ¿i tu?...: ¡encara ficat només en els teus gustos!; em corregeixo: ¡clavat pels teus gustos!

No siguem —¡no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d’haver dolor i Creu.

En aquesta vida nostra cal comptar amb la Creu. El qui no compta amb la Creu no és cristià..., i no podrà evitar topar amb «la seva creu», en la qual es desesperarà.

Ara que la Creu és seriosa, de pes, Jesús combina les coses de manera que ens omple de pau: es fa Cireneu nostre, perquè la càrrega es faci lleugera.

Digues-li, llavors, ple de confiança: Senyor, ¿quina Creu és aquesta? Una Creu sense creu. D’ara endavant, amb la teva ajuda, coneixent la fórmula d’abandonar-me en Tu, seran així sempre totes les meves creus.