Llistat de punts

«Tot ho puc en Aquell que em conforta». Amb Ell no hi ha possibilitat de fracàs, i d’aquesta persuasió neix el sant «complex de superioritat» per afrontar les tasques amb esperit de vencedors, perquè qui ens concedeix la fortalesa és Déu.

Quan es treballa per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t’he fet avinent.

Però, em preguntaves, ¿això no és una manifestació de supèrbia? —¡No! És una conseqüència de la humilitat, d’una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo soc la negació. Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l’amor, la glòria, la saviesa, l’imperi, la dignitat... Si jo m’uneixo a Tu, com un fill quan es refugia en els braços forts del seu pare o en la falda meravellosa de la seva mare, sentiré el caliu de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, sentiré córrer per la meva sang la teva fortalesa.

T’entestes a caminar tot sol, fent la teva pròpia voluntat, guiat exclusivament pel teu propi judici... i, ¡ja ho veus!, el fruit s’anomena «infecunditat».

Fill, si no rendeixes el judici, si ets orgullós, si et dediques al «teu» apostolat, treballaràs tota la nit —¡tota la teva vida serà una nit!—, i al final se’t farà de dia amb les xarxes buides.

Quan vagis a fer una feina d’apostolat, aplica’t allò que deia un home que buscava Déu: «Avui començo a predicar una tanda d’exercicis per a preveres. ¡Tant de bo n’obtinguem molt de fruit: jo, el primer!».

—I més tard: «Fa uns quants dies que som d’exercicis. Els exercitants són cent vint. Espero que el Senyor farà una bona feina en les nostres ànimes».

Fill, ¡val la pena que siguis humil, obedient, lleial, que, amarat de l’esperit de Déu, el duguis —des de l’indret que ocupes, des del teu lloc de treball— a tota la gent que pobla el món!

T’entestes a anar a la teva, i la labor que fas resulta estèril.

Obeeix, sigues dòcil: ja que de la mateixa manera que és necessari posar cada roda d’una màquina en el seu lloc (en cas contrari, s’atura, o se’n deformen les peces; i, sens dubte, no produeix, o el rendiment que té és molt escàs), així també un home o una dona, fora del seu camp d’acció, més aviat seran una nosa que no pas un instrument d’apostolat.

L’apòstol no té cap més fi que deixar actuar el Senyor, fer-se disponible.

Sovinteges el tracte d’aquell company que amb prou feines et diu bon dia..., i et costa.

—Persevera i no el jutgis; deu tenir «els seus motius», de la mateixa manera que tu fomentes els teus per pregar més per ell cada jornada.

Una cosa és la santa coacció i una altra la violència cega o la venjança.

El primer pas per atansar altres persones als camins de Crist és que et vegin content, feliç, segur en el teu caminar cap a Déu.

Tracta amb estima, amb afecte —¡amb caritat cristiana!—, el qui va errat, però sense admetre mercadeigs en allò que vagi contra la nostra santa Fe.

Comprensió, caritat real. Quan de veritat l’hagis aconseguida, tindràs el cor gran amb tothom, sense discriminacions, i viuràs —també amb els qui t’han maltractat— el consell de Jesús: «Veniu a mi tots els qui aneu afeixugats..., que Jo us alleujaré».