Llistat de punts

En un lloc on es xerrava i se sentia música, va sorgir l’oració en la teva ànima, amb un consol inexplicable. Vas acabar dient: Jesús, no vull el consol, et vull a Tu.

No compartiré mai l’opinió —encara que la respecto— dels qui separen l’oració de la vida activa, com si fossin incompatibles.

Els fills de Déu hem de ser contemplatius: persones que, enmig del rebombori de la multitud, sabem trobar el silenci de l’ànima en coŀloqui permanent amb el Senyor: i mirar-lo com es mira un Pare, com es mira un Amic, a qui s’estima amb bogeria.

La nostra condició de fills de Déu ens portarà —hi insisteixo— a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes —llum, sal i llevat, per l’oració, per la mortificació, per la cultura religiosa i professional—, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, tant més hem de ser de Déu.

Has rebut la crida de Déu a un camí concret: ficar-te en totes les cruïlles del món, estant tu —des de la teva tasca professional— ficat en Déu.