Llistat de punts

El Senyor —Mestre d’Amor— és un amant gelós que demana tot el que és nostre, tot el nostre voler. Espera que li oferim tot el que tenim, seguint el camí que a cadascú ens ha marcat.

Cal estimar Déu, perquè el cor és fet per estimar. Per això, si no el posem en Déu, en la Verge Maria, Mare nostra, en les ànimes..., amb un afecte net, el cor es venja..., i es converteix en un niu de cucs.

Hi ha cors durs, però nobles, que —quan s’acosten al caliu del Cor de Jesucrist— es fonen com el bronze en llàgrimes d’amor, de desgreuge. ¡S’encenen!

En canvi, els tebis tenen el cor de fang, de carn miserable... i s’esquerden. Són pols. Fan pena.

Digues amb mi: ¡Jesús nostre, lluny de nosaltres la tebiesa! ¡Tebis, no!

Som enamorats de l’Amor. Per això, el Senyor no ens vol secs, tibats, com una cosa sense vida: ¡ens vol impregnats del seu afecte!

Respon-te: ¿quantes vegades al dia et demana la voluntat que posis el cor en Déu, per lliurar-li els teus afectes i obres?

Bona mesura per comprovar la intensitat i la qualitat del teu amor.

No tinguis por d’estimar les ànimes, per Ell; i no et faci res d’estimar encara més els teus, sempre que estimant-los tant, a Ell te l’estimis milions de vegades més.

Si de debò desitges que el cor et reaccioni d’una manera segura, jo t’aconsello que et fiquis en una Llaga del Senyor: així el tractaràs de prop, t’hi agafaràs, sentiràs palpitar el seu Cor... i el seguiràs en tot el que et demani.

Comprensió, caritat real. Quan de veritat l’hagis aconseguida, tindràs el cor gran amb tothom, sense discriminacions, i viuràs —també amb els qui t’han maltractat— el consell de Jesús: «Veniu a mi tots els qui aneu afeixugats..., que Jo us alleujaré».

Tracta amb afecte els qui ignoren les coses de Déu. Però amb més raó has de tractar així els qui les coneixen: sense fer això, no pots complir allò altre.

Jesús farà que tinguis a tots els qui tractes una estimació gran, que no entelarà gens la que li tens a Ell. Al contrari: com més estimis Jesús, més gent et cabrà dins el cor.

Com més s’apropa la criatura a Déu, més universal se sent: se li engrandeix el cor, perquè hi càpiga tot i tothom, en l’únic gran desig de posar l’univers als peus de Jesús.

En sentir parlar de labors d’ànimes en terres llunyanes, ¡com els lluïen els ulls! Feia la impressió que estaven disposats a saltar l’oceà d’un salt. I és que el món és molt petit, quan l’Amor és gran.