Llistat de punts

Qui estima no perd cap detall. Ho he vist en tantes ànimes: aquestes petiteses són una cosa molt gran: ¡Amor!

«Obres són amors i no bones raons.» ¡Obres, obres! —Propòsit: continuaré dient-te moltes vegades que t’estimo —¡quantes t’ho he repetit avui!—; però, amb la teva gràcia, serà sobretot la meva conducta, seran les petiteses de cada dia —amb eloqüència muda— les que clamin davant teu, mostrant-te el meu Amor.

Fins i tot en les jornades en què sembla que es perd el temps, a través de la prosa dels mil petits detalls, diaris, hi ha poesia de sobres per sentir-se en la Creu: en una Creu sense espectacle.

La correspondència a la gràcia també es troba en aquelles coses menudes de la jornada, que semblen sense categoria i, tanmateix, tenen la transcendència de l’Amor.

Si unim les nostres petiteses —les insignificants i les grans contradiccions— als grans patiments del Senyor, Víctima —¡l’única Víctima és Ell!—, augmentarà el seu valor, es faran un tresor i, llavors, agafarem de gust, airosament, la Creu de Crist.

—I no hi haurà així cap pena que no es venci amb rapidesa; i no hi haurà res ni ningú que ens prengui la pau i l’alegria.

La bondat inigualable de la nostra Mare santa Maria discorre sobre aquestes directrius: un amor dut fins al límit, complint acuradament la Voluntat divina, i un oblit complet d’ella mateixa, contenta d’estar allí, on Déu la vol.

—Per això, ni el més petit dels seus gestos no és trivial. —Aprèn-ne.

L’apostolat —manifestació evident de vida espiritual— és aquell voleiar constant que fa sobrenaturalitzar cada detall —gran o petit— de la jornada, per l’amor a Déu que es posa en tot.