Llistat de punts

No es pot fer el bé, tot i ser bones totes les ànimes, sense la Creu santa de les parleries.

Fill, escolta’m bé: tu, feliç quan et maltractin i et deshonrin; quan molta gent s’avaloti i sigui moda escopir damunt teu, perquè ets «omnium peripsema» —com escombraries per a tothom...

—Costa, costa molt. És dur, fins que —a la fi— un home s’acosta al Sagrari, es veu considerat com tota la brutícia del món, com un pobre cuc, i diu de veritat: «Senyor, si Tu no necessites la meva honra, jo, ¿per a què la vull?».

Fins aquell moment, no sap el fill de Déu què és ser feliç: fins que no arriba a aquest despullament, a aquesta entrega, que és entrega d’amor, però fonamentada en la mortificació, en el dolor.

En moments de desconsol, li deia al Senyor aquella ànima: «Jesús meu, ¿què t’havia de donar, llevat de l’honra, si no tenia cap més cosa? Si hagués tingut fortuna, te l’hauria lliurat. Si hagués tingut virtuts, amb cada una edificaria, per servir-te. Només tenia l’honra, i te la vaig donar. ¡Beneït siguis! ¡Prou que es veu que estava segura a les teves mans!».