Llistat de punts

¡Quanta vilesa en la meva conducta, i quanta infidelitat a la gràcia!

—Mare meva, Refugi de pecadors, prega per mi; que no destorbi mai més l’obra de Déu en la meva ànima.

Sequedat interior no és tebiesa. En el tebi, l’aigua de la gràcia no xopa, rellisca... En canvi, hi ha llocs de secà en aparença àrids que, amb poques gotes de pluja, s’omplen quan n’arriba el temps de flors i de saborosos fruits.

Per això, ¿quan ens en convencerem?: ¡quina importància que té la docilitat a les crides divines de cada instant, perquè Déu ens espera justament allí!

Déu ens estima infinitament més del que tu mateix t’estimes... ¡Deixa’l, doncs, que t’exigeixi!

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha cap més camí.

Aquesta és l’obra de l’Esperit Sant en cada ànima —en la teva—, i has de ser dòcil, per no posar obstacles al teu Déu.

Deixa’t modelar pels cops —forts o delicats— de la gràcia. Esforça’t per no ser obstacle, sinó instrument. I, si vols, la teva Mare santíssima t’ajudarà, i seràs canal, en lloc de pedra que desvia el curs de les aigües divines.

Senyor, ajuda’m a ser-te fidel i dòcil, «sicut lutum in manu figuli» —com el fang en les mans del terrissaire. —I així no viuré jo, sinó que en mi hi viuràs i actuaràs Tu, Amor.