Llistat de punts

Hi ha dos punts capitals en la vida dels pobles: les lleis sobre el matrimoni i les lleis sobre l’ensenyament; i aquí, els fills de Déu han de ser ferms, lluitar bé i noblement, per amor a totes les criatures.

Prego de tot cor, cada dia, que el Senyor ens concedeixi el do de llengües. Un do de llengües, no pas pel coneixement de diversos idiomes, sinó per saber adaptar-se a la capacitat dels oients.

—No es tracta de «parlar en neci a la plebs, perquè ho entengui»; sinó de parlar en savi, en cristià, però de manera assequible a tothom.

—Aquest do de llengües és el que demano al Senyor i a la seva Mare beneïda per als seus fills.

La malícia d’alguns i la ignorància de molts: vet aquí l’enemic de Déu, de l’Església.

—Confonguem el malvat, iŀluminem la inteŀligència de l’ignorant... Amb l’ajut de Déu, i amb el nostre esforç, salvarem el món.

Hi torno: prega al Senyor que ens concedeixi als seus fills el «do de llengües», el de fer-nos entendre per tothom.

La raó per la qual desitjo aquest «do de llengües» la pots deduir de les pàgines de l’Evangeli, abundants en paràboles, en exemples que materialitzen la doctrina i iŀlustren el món espiritual, sense envilir ni degradar la paraula de Déu.

Per a tothom —doctes i menys doctes—, és més fàcil considerar i entendre el missatge diví a través d’aquestes imatges humanes.

Els enemics de Jesús —i alguns que es diuen amics seus—, coberts amb l’armadura de la ciència humana, brandant l’espasa del poder, es riuen dels cristians com el filisteu es reia de David, menyspreant-lo.

També ara caurà per terra el Goliat de l’odi, de la farsa, de la prepotència, del laïcisme, de l’indiferentisme...; i llavors, ferit el gegantot d’aquestes falses ideologies per les armes aparentment febles de l’esperit cristià —oració, expiació, acció—, el despullarem de l’armadura de les errònies doctrines, per revestir els nostres germans els homes amb la vertadera ciència: la cultura i la pràctica cristiana.

Un tant per cent molt considerable de les persones, que freqüenten els Sagraments, llegeixen la mala premsa...

Amb calma i amb amor de Déu, hem de pregar i donar doctrina, perquè no llegeixin aquests paperots endimoniats que, segons diuen —perquè se’n donen vergonya—, compren els de la seva família, tot i que potser els deuen comprar ells mateixos.