Llistat de punts

Enmig de tant egoisme, de tanta indiferència —¡cadascú a la seva!—, recordo aquells ruquets de fusta, forts, robustos, trotant damunt una taula... —Un va perdre una pota. Però continuava endavant, perquè es repenjava en els altres.

Et vaig entendre bé, quan concloïes: decididament no arribo quasi ni a ruc..., al ruc que fou el tron de Jesús per entrar a Jerusalem: em quedo enmig del muntonet vil de draps bruts, que menysprea el drapaire més pobre.

Però et vaig comentar: amb tot, el Senyor t’ha elegit i vol que siguis instrument seu. Per això, el fet —real— de veure’t tan miserable, ha de convertir-se en una raó més, per agrair a Déu la seva crida.

¡Com d’admirablement escauen als fills de Déu aquestes paraules de sant Ambròs! Parla del ruquet lligat amb la somera, que necessitava Jesús, per al seu triomf, i comenta: «Només una ordre del Senyor podia deslligar-lo. El van desenllaçar les mans dels Apòstols. Per a un fet similar, es requereixen una manera de viure i una gràcia especial. Sigues tu també apòstol, per poder alliberar els qui es troben captius».

—Deixa’m que et glossi novament aquest text: ¡quantes vegades, per mandat de Jesús, haurem de desfer els lligams de les ànimes, perquè Ell les necessitarà per al seu triomf! Que siguin d’apòstol les nostres mans, i les nostres accions, i la nostra vida... Aleshores Déu ens donarà també gràcia d’apòstol, per desballestar els ferros dels encadenats.