Llistat de punts

No em perdis mai el sentit sobrenatural. Encara que vegis amb tota la cruesa les teves pròpies misèries, les teves males inclinacions —el fang de què estàs fet—, Déu compta amb tu.

Digues-li: no veig, Jesús, ni una flor ufanosa al meu jardí: totes tenen taques..., sembla que totes han perdut el color i l’aroma. ¡Pobre de mi! La boca als fems, a terra: així. És aquest el meu lloc.

—D’aquesta manera —humiliant-te—, Ell vencerà en tu, i aconseguiràs la victòria.

Et vaig entendre bé, quan concloïes: decididament no arribo quasi ni a ruc..., al ruc que fou el tron de Jesús per entrar a Jerusalem: em quedo enmig del muntonet vil de draps bruts, que menysprea el drapaire més pobre.

Però et vaig comentar: amb tot, el Senyor t’ha elegit i vol que siguis instrument seu. Per això, el fet —real— de veure’t tan miserable, ha de convertir-se en una raó més, per agrair a Déu la seva crida.