Llistat de punts

Lluita per aconseguir que el sant Sacrifici de l’Altar sigui el centre i l’arrel de la teva vida interior, de manera que tota la jornada esdevingui un acte de culte —prolongació de la Missa a què has assistit i preparació per a la següent—, que es va desbordant en jaculatòries, en visites al Santíssim, en oferiment del teu treball professional i de la teva vida familiar...

Mira de donar gràcies a Jesús en l’Eucaristia, cantant llaors a nostra Senyora, a la Verge pura, la sense màcula, la que va portar el Senyor al món.

—I, amb audàcia d’infant, gosa dir a Jesús: Amor meu bonic, ¡beneïda la Mare que et va portar al món!

Ben segur que li agrades, i que et posarà dins l’ànima encara més amor.

Ageganta la teva fe en la sagrada Eucaristia. —¡Sorprèn-te davant aquesta realitat inefable!: tenim Déu amb nosaltres, podem rebre’l cada dia i, si volem, parlem íntimament amb Ell, com es parla amb l’amic, com es parla amb el germà, com es parla amb el pare, com es parla amb l’Amor.

Si aquells homes, per un tros de pa —tot i que el miracle de la multiplicació sigui molt gros—, s’entusiasmen i t’aclamen, ¿què no haurem de fer nosaltres per tants dons com ens has concedit, i especialment perquè te’ns dones sense reserves en l’Eucaristia?

Nen bo: els amadors de la terra, ¡com besen les flors, la carta, el record del qui estimen!...

—I tu, ¿podràs oblidar-te alguna vegada que el tens sempre al teu costat... ¡a Ell!? —¿T’oblidaràs... que el pots menjar?

Ha arribat l’Advent. ¡Quin bon temps per reviscolar el desig, l’enyorança, les ànsies sinceres per la vinguda de Crist!, ¡per la seva vinguda quotidiana a la teva ànima en l’Eucaristia! —«Ecce veniet!» —¡que està a punt d’arribar!, ens anima l’Església.

M’agrada anomenar ¡presó d’amor! el Sagrari.

—Des de fa vint segles, Ell és allí... ¡voluntàriament tancat!, per mi, i per tothom.

¡Sigues ànima d’Eucaristia!

—Si el centre dels teus pensaments i esperances és en el Sagrari, fill, ¡que abundants els fruits de santedat i d’apostolat!

Ves amb perseverança davant del Sagrari, físicament o amb el cor, per sentir-te segur, per sentir-te serè: però també per sentir-te estimat..., ¡i per estimar!

Jesús es va quedar a l’Eucaristia per amor..., per tu.

—S’hi va quedar, sabent com el rebrien els homes... i com el reps tu.

—S’hi va quedar, perquè el mengis, perquè el visitis i li expliquis les teves coses i, tot tractant-lo en l’oració a prop del Sagrari i en la recepció del Sagrament, t’enamoris més cada dia, i facis que altres ànimes —¡moltes!— segueixin el mateix camí.

Anirem a Jesús, al Tabernacle, a conèixer-lo, a digerir la seva doctrina, per traspassar aquest aliment a les ànimes.

«Aleshores tu ets rei»... —Sí, Crist és el Rei, que no solament et concedeix audiència quan ho desitges, sinó que, en deliri d’Amor, fins i tot abandona —¡ja m’entens!— el magnífic palau del Cel, a on tu encara no pots arribar, i t’espera al Sagrari.

—¿No et sembla absurd no anar corrents i amb més constància a parlar amb Ell?