Llistat de punts

Humilitat de Jesús: ¡quina vergonya, per contrast, per a mi —pols de fems—, que tantes vegades he disfressat la meva supèrbia sota capa de dignitat, de justícia!... —I així, ¡quantes ocasions de seguir el Mestre he perdut, o no he aprofitat, per no sobrenaturalitzar-les!

Jesús, si en mi hi ha res que et desagrada, digues-m’ho, i ho arrencarem.

Els primers Apòstols, quan el Senyor els va cridar, eren al costat de la barca vella i de les xarxes malmeses, recosint-les. El Senyor els va dir que el seguissin; i ells, «statim» —a l’instant, «relictis omnibus» —deixant totes les coses, ¡tot!, el van seguir...

I s’esdevé algunes vegades que nosaltres —que volem imitar-los— no acabem d’abandonar-ho tot, i ens queda una afecció al cor, un error en la nostra vida, que no volem tallar, per oferir-lo al Senyor.

—¿Faràs l’examen del teu cor ben a fons? —No hi ha de quedar res, allí, que no sigui d’Ell; si no, no l’estimem bé, ni tu ni jo.

La nostra vida —la dels cristians— ha de ser tan vulgar com això: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, complir en el món la nostra missió divina, duent a terme el petit deure de cada instant.

—Més ben dit: esforçant-nos per dur-lo a terme, perquè de vegades no ho aconseguirem i, en arribar la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.