Llistat de punts

Conta l’Evangelista sant Lluc que Jesús pregava...: ¡com devia ser l’oració de Jesús!

Contempla detingudament aquesta realitat: els deixebles tracten Jesucrist i, en aquelles converses, el Senyor els ensenya —també amb les obres— com han de pregar, i el gran prodigi de la misericòrdia divina: que som fills de Déu, i que podem adreçar-nos-hi, com un fill enraona amb el seu Pare.

Avui, per primera vegada, has tingut la sensació que tot es fa més senzill, que se’t «descomplica» tot: trobes eliminats, per fi, problemes que et preocupaven. I comprens que estaran més resolts i més ben resolts, com més t’abandonis en els braços del teu Pare Déu.

¿Què esperes per comportar-te sempre —¡aquest ha de ser el motiu del teu viure!— com un fill de Déu?

Quan es treballa per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t’he fet avinent.

Però, em preguntaves, ¿això no és una manifestació de supèrbia? —¡No! És una conseqüència de la humilitat, d’una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo soc la negació. Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l’amor, la glòria, la saviesa, l’imperi, la dignitat... Si jo m’uneixo a Tu, com un fill quan es refugia en els braços forts del seu pare o en la falda meravellosa de la seva mare, sentiré el caliu de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, sentiré córrer per la meva sang la teva fortalesa.