Llistat de punts

Si ens sentim fills predilectes del nostre Pare del Cel, ¡que això som!, ¿com no haurem d’estar alegres sempre? —Pensa-hi.

¡Que bonica és la nostra vocació de cristians —¡de fills de Déu!—, que ens porta a la terra l’alegria i la pau que el món no pot donar!

El privilegi de comptar-nos entre els fills de Déu, felicitat summa, és sempre immerescut.

Fes teus els pensaments d’aquell amic, que escrivia: «Vaig estar considerant les bondats de Déu amb mi i, ple de goig interior, hauria cridat pel carrer, perquè tothom s’assabentés del meu agraïment filial: ¡Pare, Pare! I, si no va ser cridant, sí que baixet vaig estar dient-li això —¡Pare!—, moltes vegades, segur d’agradar-li.

—Una altra cosa no busco; només vull el seu grat i la seva Glòria: tot per a Ell. Si vull la salvació, la santificació meva, és perquè sé que Ell la vol. Si, en la meva vida de cristià, tinc ànsies d’ànimes, és perquè sé que Ell té aquestes ànsies. De veritat ho dic: no haig de posar mai els ulls en el premi. No desitjo recompensa: ¡tot per amor!».