Llistat de punts

Fills de Déu. —Portadors de l’única flama capaç d’iŀluminar els camins terrenals de les ànimes, de l’únic fulgor, en el qual no hi podrà haver mai foscors, penombres ni ombres.

—El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum iŀlumini... De nosaltres depèn que molts no es mantinguin en tenebres, sinó que caminin per sendes que menen fins a la vida eterna.

—¡Déu és el meu Pare! —Si medites això no sortiràs d’aquesta consoladora consideració.

—¡Jesús és el meu Amic entranyable! (un altre Mediterrani), que m’estima amb tota la divina bogeria del seu Cor.

—¡L’Esperit Sant és el meu Consolador!, que em guia mentre vaig fent tot el meu camí.

Pensa-ho bé. —Tu ets de Déu..., i Déu és teu.

Estàs com el pobric que de sobte s’assabenta que és ¡fill del Rei! —Per això, ja només et preocupa a la terra la Glòria —tota la Glòria— del teu Pare Déu.

Tu, que has vist clara la teva condició de fill de Déu, encara que ja no la tornessis a veure —¡no serà així!—, has de continuar endavant en el camí teu, per sempre, per sentit de fidelitat, sense girar la cara enrere.

Un fill de Déu no té ni por de la vida ni por de la mort, perquè el fonament de la seva vida espiritual és el sentit de la filiació divina: Déu és el meu Pare, pensa, i és l’Autor de tot bé, és tota la Bondat.

—Però, ¿tu i jo actuem, de debò, com a fills de Déu?