Llistat de punts

Pare meu —¡tracta’l així, amb confiança!—, que estàs en el Cel, mira’m amb compassiu Amor, i fes que et correspongui.

—Fon i encén-me el cor de bronze, crema’m i purifica’m la carn immortificada, omple’m l’enteniment de llums sobrenaturals, fes que la meva llengua sigui pregonera de l’Amor i de la Glòria de Crist.

Cal que la teva oració sigui la del fill de Déu; no la dels hipòcrites, que han d’escoltar de Jesús aquelles paraules: «No tot el qui diu ¡Senyor!, ¡Senyor!, entrarà al Regne del Cel».

La teva oració, el teu clam «¡Senyor!, ¡Senyor!» ha d’anar unit, de mil maneres diverses durant la jornada, al desig i a l’esforç eficaç de complir la Voluntat de Déu.

Tu —com tots els fills de Déu—necessites també l’oració personal: aquesta intimitat, aquest tracte directe amb nostre Senyor —diàleg de dos, cara a cara—, sense amagar-te en l’anonimat.