Llistat de punts

Cal oferir al Senyor el sacrifici d’Abel. Un sacrifici de carn jove i formosa, el bo i millor del ramat: de carn sana i santa; de cors que només tinguin un amor: ¡Tu, Déu meu!; d’inteŀligències treballades per l’estudi profund, que es rendiran davant la teva Saviesa; d’ànimes infantils, que no pensaran més que a agradar-te.

—Rep, des d’ara, Senyor, aquest sacrifici en olor de suavitat.

Cal saber donar-se, cremar davant de Déu com aquell llum que es posa damunt el candeler, per iŀluminar els homes que caminen en tenebres; com aquelles llànties que es cremen al costat de l’altar, i es consumeixen fent llum fins que es gasten.

El Senyor —Mestre d’Amor— és un amant gelós que demana tot el que és nostre, tot el nostre voler. Espera que li oferim tot el que tenim, seguint el camí que a cadascú ens ha marcat.

Et demana Jesús oració... Ho veus clar.

—Tanmateix, ¡quina falta de correspondència! Et costa molt tot: ets com el nen que té mandra d’aprendre a caminar. Però en el teu cas, no és només mandra. És també por, falta de generositat.

Davant la tela, amb afanys de superació, exclamava aquell artista: Senyor, vull acolorir-te trenta-vuit cors, trenta-vuit àngels esclatant sempre d’amor per Tu: trenta-vuit meravelles brodades al teu cel, trenta-vuit sols al teu mantell, trenta-vuit focs, trenta-vuit amors, trenta-vuit bogeries, trenta-vuit goigs...

Després, humil, reconeixia: això és la imaginació i el desig. La realitat són trenta-vuit figures poc reeixides que, més que donar satisfacció, mortifiquen la vista¹.

El Senyor ha volgut fer-nos corredemptors amb Ell.

Per això, per ajudar-nos a comprendre aquesta meravella, mou els evangelistes a relatar tants grans prodigis. Ell podia treure el pa d’on li plagués..., ¡doncs, no! Busca la cooperació humana: té necessitat d’un nen, d’un xicot, d’uns bocins de pa i d’uns peixos.

—Li fem falta tu i jo, ¡i és Déu! —Això ens ha d’urgir a ser generosos, en la nostra correspondència a les seves gràcies.