Llistat de punts

La correcció fraterna, quan l’hagis de fer, ha d’estar plena de delicadesa —¡de caritat!— en la forma i en el fons, ja que en aquell moment ets instrument de Déu.

Fill, per les teves pròpies forces, no pots res en el terreny sobrenatural; però, sent instrument de Déu, ¡ho podràs tot!: «Omnia possum in eo qui me confortat!» —¡tot ho puc en Aquell que em conforta!, perquè Ell, per la seva bondat, vol fer servir instruments ineptes, com tu i com jo.

Nen, pobre ruquet: si, amb Amor, el Senyor t’ha raspallat la negra esquena, avesada als fems, i et carrega amb guarniments de ras i damunt hi posa joiells enlluernadors, ¡pobre ruquet!, no oblidis que «pots», per culpa teva, llençar per terra la bonica càrrega..., però que tu sol «no pots» tornar-te-la a carregar.

Davant l’immens panorama d’ànimes que ens espera, davant d’aquesta preciosa i tremenda responsabilitat, potser se t’acut pensar el mateix que de vegades penso jo: ¿amb mi, tota aquesta labor?, ¿amb mi, que soc tan poca cosa?

—Hem d’obrir llavors l’Evangeli, i contemplar com Jesús guareix el cec de naixement: amb fang fet de pols de la terra i de saliva. ¡I aquest és el coŀliri que dona la llum a uns ulls cecs!

Això som tu i jo. Amb el coneixement de la nostra feblesa, del nostre nul valor, però —amb la gràcia de Déu i la nostra bona voluntat— ¡som coŀliri!, per iŀluminar, per prestar la nostra fortalesa als altres i a nosaltres mateixos.

Li deia una ànima apostòlica: Jesús, Tu sabràs el que fas..., jo no treballo pas per a mi...

Els homes, quan volen fer alguna feina, procuren usar els mitjans adients.

Si jo hagués viscut fa segles, hauria utilitzat una ploma d’au per escriure; ara faig servir una ploma estilogràfica.

Déu, en canvi, quan desitja portar a terme alguna obra, tria mitjans desproporcionats, perquè es noti —¡quantes vegades m’ho deus haver sentit!— que l’obra és seva.

Per això, tu i jo, que coneixem el pes enorme de les nostres misèries, hem de dir-li al Senyor: encara que sigui miserable, no deixo de comprendre que soc instrument diví en les teves mans.

T’entestes a anar a la teva, i la labor que fas resulta estèril.

Obeeix, sigues dòcil: ja que de la mateixa manera que és necessari posar cada roda d’una màquina en el seu lloc (en cas contrari, s’atura, o se’n deformen les peces; i, sens dubte, no produeix, o el rendiment que té és molt escàs), així també un home o una dona, fora del seu camp d’acció, més aviat seran una nosa que no pas un instrument d’apostolat.

Diu Jesús: «Qui a vosaltres escolta, a mi m’escolta».

—¿Et penses encara que són les teves paraules les que convencen els homes?... A més, no oblidis que l’Esperit Sant es pot valdre per als seus plans de l’instrument més inepte.

Treballa amb humilitat, és a dir, compta primer amb les benediccions de Déu, que no et faltaran; després, amb els teus bons desigs; amb els teus plans de treball; ¡i amb les teves dificultats!, sense oblidar que, entre aquestes dificultats, hi has de posar sempre la teva falta de santedat.

—Seràs bon instrument, si cada dia lluites per ser millor.

Quan trepitgis de veres el teu propi jo i visquis per als altres, llavors seràs instrument apte en les mans de Déu.

Ell ha cridat —crida— els seus deixebles, i els mana: «Ut eatis!» —aneu a buscar a tothom.