Llistat de punts

¡Déu meu, ensenya’m a estimar! —¡Déu meu, ensenya’m a pregar!

Hem de demanar a Déu la fe, l’esperança, la caritat, amb humilitat, amb oració perseverant, amb una conducta honrada i amb costums nets.

Procura que «la humilitat d’enteniment» sigui, per a tu, un axioma.

Pensa-hi amb calma i... ¿oi que no es comprèn com pot haver-hi «superbs d’enteniment»? Bé ho explicava aquell sant doctor de l’Església: «És un desordre detestable que l’home vegi Déu fet infant i que, tot i això, vulgui semblar gran damunt la terra».

¡Amb quina insistència l’Apòstol sant Joan predicava el «mandatum novum»! —«¡que us estimeu els uns als altres!».

—Em posaria de genolls, sense fer comèdia —m’ho diu a crits el cor—, per demanar-vos per l’amor de Déu que us estimeu, que us ajudeu, que us doneu la mà, que us sapigueu perdonar.

—Per tant, a rebutjar la supèrbia, a ser compassius, a tenir caritat; a prestar-vos mútuament l’auxili de l’oració i de l’amistat sincera.

Com que et sents fonament escollit per Déu per corredimir —no t’oblidis que ets... misèria i més misèria—, la teva humilitat t’ha de dur a situar-te sota els peus —al servei— de tothom. —És així com estan els basaments dels edificis.

Però el fonament ha de tenir fortalesa, que és virtut indispensable en qui ha de sostenir o empènyer altra gent.

—Jesús —digues-li-ho amb força—, que mai, per falsa humilitat, deixi de practicar la virtut cardinal de la fortalesa. Fes, Déu meu, que discerneixi l’or de l’escòria.

La supèrbia destorba la caritat. —Demana cada dia al Senyor —per a tu i per a tothom— la virtut de la humilitat, perquè amb els anys la supèrbia augmenta, si no es corregeix a temps.

Si tu vas pel món de quatre grapes, ¿com t’estranyes que els altres no siguin àngels?

Parla-li pausadament: bon Jesús, si haig de ser apòstol —apòstol d’apòstols— cal que em facis molt humil.

Que em conegui: que em conegui i que et conegui.

—Així no perdré mai de vista el meu no res.