Llistat de punts

Mortificacions habituals, acostumades: ¡sí!, però no siguis monomaníac.

—No s’han de limitar per força a les de sempre: el que ha de ser constant, habitual, acostumat —sense acostumament— és l’esperit de mortificació.

La santedat té la flexibilitat dels músculs solts. El qui vol ser sant sap combinar-s’ho de tal manera que, mentre fa una cosa que el mortifica, n’omet una altra —si no és ofensa a Déu— que també li costa i agraeix al Senyor aquesta comoditat. Si els cristians actuéssim d’una altra manera, correríem el risc de tornar-nos tibats, sense vida, com una nina de roba.

La santedat no té la rigidesa del cartó: sap somriure, cedir, esperar. És vida: vida sobrenatural.

Et meravella descobrir que, en cadascuna de les possibilitats de millorar, hi ha moltes metes distintes...

—Són altres camins, dintre del «camí», que eviten la possible rutina i t’acosten més al Senyor.

—Aspira amb generositat a la meta més alta.