Llistat de punts

Un fill de Déu no té ni por de la vida ni por de la mort, perquè el fonament de la seva vida espiritual és el sentit de la filiació divina: Déu és el meu Pare, pensa, i és l’Autor de tot bé, és tota la Bondat.

—Però, ¿tu i jo actuem, de debò, com a fills de Déu?

¡Com estimava la Voluntat de Déu aquella malalta que vaig atendre espiritualment!: veia en la malaltia, llarga, penosa i múltiple (no tenia res de sa), la benedicció i les predileccions de Jesús: i, per bé que afirmava en la seva humilitat que mereixia càstig, el terrible dolor que en tot el seu organisme sentia no era un càstig, era una misericòrdia.

—Vam parlar de la mort. I del Cel. I del que havia de dir a Jesús i a la Mare de Déu... I de com des d’allí «treballaria» més que ací... Volia morir quan Déu volgués..., però —exclamava, plena de goig— ¡ai, si fos avui mateix! Contemplava la mort amb l’alegria de qui sap que, morint, se’n va amb el seu Pare.

No tinguis por de la mort. ¡És la teva amiga!

—Procura acostumar-te a aquesta realitat, traient sovint el cap a la teva sepultura: i allí, mira, ensuma i palpa el teu cadàver podrit, difunt de fa vuit dies.

—Això, recorda-ho, de manera especial, quan l’ímpetu de la carn et pertorbi.

En obrir-me l’ànima, deia: «Pensava aquests dies en la mort com en un descans, malgrat els meus crims. I considerava: si em comuniquessin: “ha arribat l’hora de morir”, amb quin gust respondria: “ha arribat l’hora de Viure”».

Morir és una cosa bona. ¿Com pot ser que hi hagi qui té fe i que, alhora, tingui por de la mort?... Però mentre el Senyor et vulgui mantenir a la terra, morir, per a tu, és una covardia. Viure, viure i patir i treballar per Amor: això és el que et toca.

Ni que sigui un cop al dia, posa’t amb el pensament en el tràngol de la mort, per veure amb aquesta llum els esdeveniments de cada jornada.

T’asseguro que tindràs una bona experiència de la pau que aquesta consideració produeix.