Llistat de punts

En aquests moments de violència, de sexualitat brutal, salvatge, hem de ser rebels. Tu i jo som rebels: no ens dona la gana de deixar-nos endur per aquests corrents, i ser unes bèsties.

Volem portar-nos com a fills de Déu, com a homes o dones que tracten el seu Pare, que està en el Cel i vol ser molt a la vora —¡a dins!— de cadascun de nosaltres.

Una onada bruta i podrida —roja i verda— s’entesta a submergir la terra, escopint la seva porca saliva damunt la Creu del Redemptor...

I Ell vol que surti de les nostres ànimes una altra onada —blanca i poderosa, com la destra del Senyor—, que ofegui, amb la seva puresa, la podridura de tot materialisme i neutralitzi la corrupció, que ha inundat l’Orbe: a això venen —i a més— els fills de Déu.

La pau, que comporta l’alegria, el món no pot donar-la.

—Sempre van fent paus, els homes, i sempre s’enreden amb guerres, perquè han oblidat el consell de lluitar per dintre, de recórrer a l’auxili de Déu, perquè Ell venci, i aconseguir així la pau en el propi jo, en la pròpia casa, en la societat i en el món.

—Si ens conduïm d’aquesta manera, l’alegria serà teva i meva, perquè és propietat dels qui vencen; i amb la gràcia de Déu —que no perd batalles— ens direm vencedors, si som humils.