Llistat de punts

El món viu de la mentida; i fa vint segles que vingué la Veritat als homes.

—¡S’ha de dir la veritat!, i és a això que hem d’anar els fills de Déu. Quan els homes s’acostumin a proclamar-la i a escoltar-la, hi haurà més comprensió en aquesta terra nostra.

Per l’ensenyança paulina, sabem que hem de renovar el món en l’esperit de Jesucrist, que hem de coŀlocar el Senyor al capdamunt i dins les entranyes de totes les coses.

—¿Penses tu que ho acompleixes en el teu ofici, en la teva tasca professional?

Cap fill de l’Església santa no pot viure tranquil, sense experimentar neguit davant les masses despersonalitzades: ramat, bestiar, garrinada, vaig escriure alguna vegada. ¡Quantes passions nobles hi ha, en la seva aparent indiferència! ¡Quantes possibilitats!

Cal servir tothom, imposar les mans a cada un —«singulis manus imponens», com feia Jesús—, per retornar-los a la vida, per iŀluminar les seves inteŀligències i enfortir les seves voluntats, ¡perquè siguin útils!

Decideix-te a encendre el món —tu pots— en amors nets, per fer contenta la humanitat tota sencera, acostant-la de debò a Déu.

«Qui sunt isti, qui ut nubes volant, et quasi columbae ad fenestras suas?» —¿qui són aquests que volen com núvols, com els coloms cap als seus nius?, pregunta el Profeta. I comenta un autor: «Els núvols tenen l’origen en el mar i en els rius, i després d’una circulació o cursa més o menys llarga, retornen a la seva font».

I t’afegeixo: això has de ser tu: núvol que fecundi el món, fent-li viure vida de Crist... Aquestes aigües divines banyaran —amarant-les— les entranyes de la terra; i, en lloc d’embrutar-se, es filtraran travessant tanta impuresa, i rajaran en fonts netíssimes, que després esdevindran rierols i rius immensos per sadollar la set de la humanitat. —En acabat, retira’t al teu Refugi, al teu Mar immens, al teu Déu, sabent que aniran madurant més fruits, amb el reg sobrenatural del teu apostolat, amb la fecunditat de les aigües de Déu, que duraran fins a la fi dels temps.

A fi que aquest món nostre avanci per un camí cristià —l’únic que paga la pena—, hem de viure una lleial amistat amb els homes, basada en una prèvia lleial amistat amb Déu.

Amb obres de servei, podem preparar al Senyor un triomf més gran que el de la seva entrada a Jerusalem... Perquè no es repetiran les escenes de Judes, ni la de l’Hort de les Oliveres, ni aquella nit obscura... ¡Aconseguirem que cremi el món en les flames del foc que va venir a portar a la terra...! I la llum de la Veritat —el nostre Jesús— iŀluminarà les inteŀligències en un dia sense fi.

Esforça’t per dur el teu sentit cristià al món, perquè hi hagi molts amics de la Creu.

T’asseguro que, si els fills de Déu ho volem, contribuirem poderosament a iŀluminar el treball i la vida dels homes, amb la resplendor divina —¡eterna!— que el Senyor ha volgut dipositar en les nostres ànimes.

—Però «qui diu que habita en Jesús, ha de seguir el camí que Ell va seguir», com ensenya sant Joan: camí que condueix sempre a la glòria, passant —sempre també— a través del sacrifici.