Llistat de punts

Deixa’m que et doni un consell d’ànima experimentada: la teva oració —la teva vida ha de ser pregar sempre— cal que tingui la confiança de «l’oració d’un nen».

Has de pregar sempre, sempre.

—Has de sentir la necessitat de recórrer a Déu, després de cada èxit i de cada fracàs, en la vida interior.

Que la teva oració sigui sempre un sincer i real acte d’adoració a Déu.

És just que el Pare i el Fill i l’Esperit Sant coronin la Verge Maria com a Reina i Senyora de tota la creació.

—¡Aprofita’t d’aquest poder! i, amb gosadia filial, uneix-te a aquesta festa del Cel. Jo, a la Mare de Déu i Mare meva, la corono amb les meves misèries purificades, perquè no tinc pedres precioses ni virtuts.

—¡Anima-t’hi!

Sempre que entro a l’oratori, li dic al Senyor —he tornat a ser nen— que l’estimo més que ningú.

Demana sense por, insisteix. Recorda’t de l’escena que ens relata l’Evangeli sobre la multiplicació dels pans. —Mira amb quina magnanimitat respon als Apòstols: ¿quants pans teniu?, ¿cinc?... ¿Què em demaneu?... I Ell en dona sis, cent, milers... ¿Per què?

—Perquè Crist veu les nostres necessitats amb una saviesa divina, i amb la seva omnipotència pot, i arriba, més enllà dels nostres desigs.

¡El Senyor hi veu més que la nostra pobra lògica i és infinitament generós!

Arriba’t a Betlem, atansa’t a l’Infant, balla-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo amb el teu cor...

—No parlo de criaturades: ¡parlo d’amor! I l’amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, ¡bé el pots abraçar!

Et falta fe..., i et falta amor. Si no, aniries de seguida i més sovint a Jesús, demanant-li per això i per allò altre.

—No t’esperis més, invoca’l, i sentiràs que Crist et parla: «¿Què vols que et faci?», com va atendre aquell pobret cec que, des del marge del camí, no es va cansar d’insistir.

Fes-me sant, Déu meu, ni que sigui a garrotades. No vull ser el destorb de la teva Voluntat. Vull correspondre, vull ser generós... Però ¿quina mena de voler és el meu?

Digues-li pausadament al Mestre: ¡Senyor, només vull servir-te! ¡Només vull complir els meus deures, i estimar-te amb ànima enamorada! Fes-me sentir el teu pas ferm al meu costat. Sigues Tu el meu únic suport.

—Digues-li-ho pausadament..., ¡i digues-li-ho de veres!